imantara

Potser volíeu: imantarà

Català

Verb

imantara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb imantar.

Miscel·lània

• Síl·labes: i·man·ta·ra (4)
• Anagrames: amarantí, amarinat, amatinar, matinara, matinarà