matinara

Potser volíeu: matinarà

Català

Verb

matinara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb matinar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb matinar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·ti·na·ra (4)
• Anagrames: amarantí, amarinat, amatinar, imantara, imantarà