imbecil·litzàreu

Potser volíeu: imbecil·litzareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾəw/, /im.bə.si.ɫiˈd͡za.ɾəw/
	balear /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /im.be.siɫ.ɫiˈd͡za.ɾew/, /im.be.si.ɫiˈd͡za.ɾew/
	valencià /im.be.siɫ.ɫiˈza.ɾew/, /im.be.si.ɫiˈza.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

imbecil·litzàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de imbecil·litzar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb imbecil·litzar

Variants

• [2] imbecil·litzéssiu, imbecil·litzésseu, imbecil·litzàssiu, imbecil·litzàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: im·be·cil·lit·zà·reu (6)