Català

modifica
Oriental:  central /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za/, /im.bə.si.ɫiˈd͡za/
balear /im.bə.siɫ.ɫiˈd͡za/
Occidental:  nord-occidental /im.be.siɫ.ɫiˈd͡za/, /im.be.si.ɫiˈd͡za/
valencià /im.be.siɫ.ɫiˈzaɾ/, /im.be.si.ɫiˈza/

imbecil·litzar trans., pron. ‎(pronominal imbecil·litzar-se)

  1. Fer tornar imbècil.
    «La vanitat, l'egoisme, el vostre maleït "jo" us encén a tots. Us imbecilitza (Baltasar Porcel, Els dolços murmuris del mar, pàg. 31, Edicions 62, Barcelona, 1981)
  2. (pronominal) Tornar-se imbècil.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: imbecil·litzo, imbecil·litza, imbecil·litzem

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: im·be·cil·lit·zar (5)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DNV