incardine

Potser volíeu: incardiné

Català

Verb

incardine

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incardinar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incardinar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incardinar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb incardinar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·car·di·ne (4)
• Anagrames: candirien, incendiar, indicaren