Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /iŋ.kuˈβa/, valencià /iŋ.kuˈβaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí incubāre.

VerbModifica

in·cu·bar trans.

  1. covar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: incubo, incuba, incubem

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
Modifica

Peninsular: \iŋ.kuˈβaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(u)ˈbaɾ\, baix \iŋ.kuˈβaɾ\

VerbModifica

in·cu·bar trans., pron. ‎(pronominal incubarse, present incubo, passat incubé, futur incubaré)

  1. covar, incubar