incubo
Català
modificaVerb
modificaincubo
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de incubar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb incubar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb incubar.
Castellà
modificaVerb
modificaincubo
Llatí
modificaVerb
modificaincubō (1a present?), incubās (2a present), incubāre (infinitiu), incubuī (perfet), incubitum (supí)
- jaure damunt d'algú, cobrir
- Pecuniae incubare.
- Cobrir les despeses.
- ficar-se ajagut a dins de, penetrar
- Humero hasta incubat.
- Llança que penetra l'espatlla.
- dominar
- Jugum incubans mari.
- Muntanya que domina la mar.
- ésser una càrrega
Nom
modificaincubō m. (genitiu incubōnis)
Declinació
modificaCas | Singular | Plural |
---|---|---|
Nominatiu | incubō | incubōnēs |
Vocatiu | incubō | incubōnēs |
Acusatiu | incubōnem | incubōnēs |
Genitiu | incubōnis | incubōnum |
Datiu | incubōnī | incubōnibus |
Ablatiu | incubōne | incubōnibus |