Potser volíeu: indicà, índica

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /inˈdi.kə/, occidental /inˈdi.ka/
  • Rimes: -ika

indica

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de indicar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb indicar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·di·ca (3)
  • Anagrama: acidin

Italià

modifica

indica

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present d'indicatiu de indicare
  2. segona persona singular (tu) de l'imperatiu de indicare

Romanès

modifica
  • Pronúncia: /in.diˈka/
  • Etimologia: Del francès indiquer

indica

  1. indicar