Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /iɱ.firˈma/, valencià /iɱ.fiɾˈmaɾ/
  • Rimes: -aɾ
  • Homòfon
  • Etimologia: Del llatí īnfirmāre.

VerbModifica

in·fir·mar trans.

  1. (dret) Invalidar, anul·lar.
  2. Debilitar, afeblir, treure valor.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: infirmo, infirma, infirmem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \iɱ.fiɾˈmaɾ\
Americà: alt \iɱ.f(i)ɾˈmaɾ\, baix \iŋ.fiɾˈmaɾ\, austral \iɱ.fiɾˈmaɾ\

VerbModifica

in·fir·mar trans. ‎(present infirmo, passat infirmé, futur infirmaré)

  1. infirmar