infirme

Potser volíeu: infirmé

Català

Verb

infirme

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de infirmar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb infirmar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb infirmar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb infirmar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·fir·me (3)
• Anagrames: finirem, finírem, inferim