ingrés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /iŋˈɡɾes/
• Rimes: -es
• Etimologia: Del llatí ingressus.

Nom

ingrés f. ‎(plural ingressos)

1. Acció de ser introduït o acceptat en un lloc.

   El marqués de Roca havia obsequiat la congregació donant-li un dot important com a compensació per l'ingrés de la filla a l'ordre.

2. Lloc d'entrada d'un edifici on es tramita la documentació per ser acceptat.

   El motiu principal de conversa semblava el fet de desfer-se de certes parts no desitjades de la comunitat (no desitjades en la unitat d'ingrés de l'hospital).

3. Diners que entren en caixa: d'un negoci, d'una entitat bancària, d'un particular.

   Es recorda amb enyorança, perquè les col·laboracions les pagaven bé, i a més, amb els ingressos que produïa, l'Associació donava als periodistes uns bons serveis assistencials i uns complements de sou no menyspreables.

Sinònims

• introducció
• entrada
• dipòsit

Antònims

• expulsió
• sortida
• extracció

Traduccions

1,2

• Anglès: entrance ^(en)
• Castellà: ingreso ^(es)
• Francès: admission ^(fr)
• Italià: ingresso ^(it)

3

• Anglès: income ^(en)
• Castellà: ingreso ^(es)
• Francès: revenu ^(fr)
• Italià: introiti ^(it)

Verb

ingrés

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de ingressar.

Miscel·lània

• Síl·labes: in·grés (2)
• Heterograma de 6 lletres (eginrs)
• Anagrama: giners

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB