innovo

Català

Verb

innovo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de innovar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb innovar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb innovar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \inˈno.βo\, meridional \iŋˈno.βo\

Americà: alt /inˈno.bo/, baix \iŋˈno.βo\, austral \inˈno.βo\

• Rimes: -obo

Verb

innovo

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb innovar