instigue

Potser volíeu: instigué

Català

Verb

instigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de instigar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb instigar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb instigar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb instigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·ti·gue (3)
• Anagrames: estiguin, genitius