insubordino

Català

Verb

insubordino

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de insubordinar.
2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb insubordinar.
3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb insubordinar.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional \in.su.βoɾˈði.no\, meridional \iŋ.su.βoɾˈði.no\

Americà: alt \in.s(u).boɾˈði.no\, baix \iŋ.su.βoɾˈði.no\, austral \in.su.βoɾˈði.no\

• Rimes: -ino

Verb

insubordino

1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb insubordinar