Català
Modifica

  • Pronúncia(i): /inˈtɛrn/
  • Rimes: -ɛɾn
  • Etimologia: Del llatí internus, segle XVII.

AdjectiuModifica

intern m. ‎(femení interna, plural masculí interns, plural femení internes)

  1. ocult a l'interior

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

intern m. ‎(plural interns, femení interna)

  1. qui viu en una institució, internat.
    alumne intern, alumne que viu en un internat.
    metge intern, metge resident en un hospital.

TraduccionsModifica

VerbModifica

intern

  1. primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de internar
    Forma amb desinència zero baleàrica i algueresa: [jo] interno, interne, intern o interni.
  2. primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb internar
    [Que jo] intern, forma antiga per [que jo] interni o interne.
  3. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb internar
    [Que ell/ella/vostè] intern, forma antiga per [que ell/ella/vostè] interni o interne.

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Anglès
Modifica

  • Pronúncia: /ɪnˈtɝn/

NomModifica

intern ‎(plural interns)

  1. intern

VerbModifica

intern ‎(3a persona singular present interns, gerundi interning, passat i participi interned)

  1. internar