Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /inˈtɛr.nu/, occidental /inˈtɛr.no/

interno

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de internar.
    [Jo] interno, interne, intern o interni.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb internar.
    [Que jo] interno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que jo] interni o interne.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb internar.
    [Que ell/ella/vostè] interno, forma d'alguns parlars nord-occidentals per [que ell/ella/vostè] interni o interne.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·ter·no (3)
  • Anagrama: roentin

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional /inˈteɾ.no/, meridional \iŋˈteɾ.no\
Americà: alt /inˈteɾ.no/, baix \iŋˈteɾ.no\, austral /inˈteɾ.no/

Adjectiu

modifica

interno m. ‎(femení interna, plural masculí internos, plural femení internas)

  1. intern

interno m. ‎(plural internos, femení interna)

  1. intern

interno

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb internar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: in·ter·no (3)