invaginar


Català
Modifica

Oriental: central /im.bə.ʒiˈna/, balear /iɱ.və.ʒiˈna/
Occidental: nord-occidental /im.ba.ʒiˈna/, valencià /iɱ.va.d͡ʒiˈnaɾ/, /im.ba.d͡ʒiˈnaɾ/

VerbModifica

invaginar trans.

  1. Produir la invaginació d’una capa de cèl·lules, d’una membrana o d’un budell.
  2. (pronominal) Ficar-se una part de l’intestí dins la porció següent.

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: invagino, invagina, invaginem

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: in·va·gi·nar (4)
  • Anagrama: avinagrin

Vegeu tambéModifica

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC


Castellà
Modifica

Peninsular: septentrional /im.ba.xiˈnaɾ/, meridional /im.ba.hiˈnaɾ/
Americà: alt /im.ba.x(i)ˈnaɾ/, baix \iŋ.ba.hiˈnaɾ\, austral /im.ba.xiˈnaɾ/

VerbModifica

in·va·gi·nar ‎(present invagino, passat invaginé, futur invaginaré)

  1. invaginar