irèixer-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /iˈɾɛ.ʃər.sə/
	balear /iˈɾɛ.ʃəɾ.sə/, /i.ɾɛ.ʃərˈsə/
Occidental:	nord-occidental /iˈɾej.ʃer.se/
	valencià /iˈɾej.ʃeɾ.se/, /iˈɾe.ʃeɾ.se/

• Etimologia: Del llatí īrascī.

Verb

irèixer-se pron.

1. (antic) Aïrar-se, enutjar-se, enrabiar-se.

Conjugació

Segona conjugació amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	irèixer-se			haver-se irescut
gerundi	ireixent-se			havent-se irescut
participi	irescut, irescuda, irescuts, irescudes
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'ireixo	t'ireixes	s'ireix	ens ireixem	us ireixeu	s'ireixen
	m'iresc						val, bal
	m'ireix						bal
	m'ireixi						sept
imperfet	m'ireixia	t'ireixies	s'ireixia	ens ireixíem	us ireixíeu	s'ireixien
passat simple	m'ireixí	t'ireixeres	s'ireixé	ens ireixérem	us ireixéreu	s'ireixeren
	m'iresquí	t'iresqueres	s'iresqué	ens iresquérem	us iresquéreu	s'iresqueren
futur	m'ireixeré	t'ireixeràs	s'ireixerà	ens ireixerem	us ireixereu	s'ireixeran
condicional	m'ireixeria	t'ireixeries	s'ireixeria	ens ireixeríem	us ireixeríeu	s'ireixerien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	m'ireixi	t'ireixis	s'ireixi	ens ireixem	us ireixeu	s'ireixin
				ens iresquem	us iresqueu
	m'iresca	t'iresques	s'iresca			s'iresquen	occ
	m'iresqui	t'iresquis	s'iresqui			s'iresquin	bal
imperfet	m'ireixés	t'ireixessis	s'ireixés	ens ireixéssim	us ireixéssiu	s'ireixessin
	m'iresqués	t'iresquessis	s'iresqués	ens iresquéssim	us iresquéssiu	s'iresquessin
		t'iresquesses		ens iresquéssem	us iresquésseu	s'iresquessen
	m'iresquera	t'iresqueres	s'iresquera	ens iresquérem	us iresquéreu	s'iresqueren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	ireix-te	ireixi's	ireixem-nos	ireixeu-vos	ireixin-se
	–		iresca's	iresquem-nos		iresquen-se	occ
	–		iresqui's			iresquin-se	bal

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... irescut
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... irèixer
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... irescut
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... irescut
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... irescut
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... irescut
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... irèixer
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... irescut
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... irescut
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... irescut
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: m'ireixo, s'ireix, ens ireixem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• aïrar
• iràixer, variant antiga
• irascir-se, arcaisme

Traduccions

Traduccions

• Castellà: airarse ^(es)
• Francès: se fâcher ^(fr), courroucer ^(fr)
• Italià: irarsi ^(it), adirarsi ^(it)
• Llatí: irasci ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·rèi·xer·se (4)
• Anagrames: ireixeres, reeixires

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot