reeixires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/rə.əˈʃi.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /re.ejˈʃi.ɾes/
	valencià /re.ejˈʃi.ɾes/, /re.eˈʃi.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

reeixires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de reeixir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb reeixir.

Variants

• [1] reïsqueres
• [2] reeixissis, reïsquesses, reïsqueres

Miscel·lània

• Anagrames: irèixer-se, ireixeres