- Pronúncia(i): oriental /ˈʒaw/, occidental /ˈd͡ʒaw/
- Rimes: -aw
- Etimologia: Interjecció: Afèresi del català antic hajau («hàgiu») amb valor d’imperatiu, del llatí habeātis («tingueu»), del verb habeō.
jau
- (dialectal, en retrocés) Teniu, preneu això.
jau
- Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de jaure.
- Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb jaure.
- Síl·labes: 1
- Anagrames: uja, ujà