kana

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈka.nə/, occidental /ˈka.na/
• Rimes: -ana
• Etimologia: Del japonès 仮名 ‎(かんな, kanna, literalment «caràcter manllevat»), inicialment caràcters xinesos manllevats pel valor fonètic.

Nom

kana m. ‎(plural invariable)

1. Sistema d’escriptura sil·làbica del japonès.
2. Caràcter de les escriptures japoneses hiragana o katakana.

Relacionats

• kanji, romaji

Traduccions

Traduccions

• Anglès: kana ^(en)
• Castellà: kana ^(es) m.
• Francès: kana ^(fr) m.
• Japonès: 仮名 ^(ja), かんな ^(ja) ‎(kanna)

Miscel·lània

• Síl·labes: ka·na (2)
• Anagrama: àkan

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Romaní

• Etimologia: Del sànscrit कदा ‎(kadā́).

Adverbi

kana

1. quan

Nom

kana

1. forma plural de kan

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.