lacto

Català

Verb

lacto

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lactar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lac·to (2)
• Anagrames: aclot ^(alfagrama), clota

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlak.tɔ/
• Etimologia: Verb 1: de lac ‎(«llet»); verb 2: segons Sext Pompeu Fest, d'un antic verb lacio ‎(«atreure»).

Verb

lactō ‎(1a present^?), lactās ‎(2a present), lactāre ‎(infinitiu), lactāvi ‎(perfet), lactātum ‎(supí)

1. alletar, jo alleto
2. atreure

   Ex.: dictis lenibus lactare aliquem (traducció:«sentir-se atret per algunes paraules tranquil·litzadores»)

   Ex.: si te lactaverint peccatores (traducció:«si et sentisis seduït pels pecadors»)