Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ʎəˈɣa/, balear /ʎəˈʝa/, /ʎəˈɣa/
Occidental: nord-occidental /ʎaˈɣa/, valencià /ʎaˈɣaɾ/

VerbModifica

lla·gar trans., intr. pron. ‎(pronominal llagar-se)

  1. ulcerar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: llago, llaga, llaguem

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

  • Pronúncia:
Peninsular: septentrional \ʎaˈɣaɾ\, meridional \ʝaˈɣaɾ\
Americà: alt /ʝaˈɡaɾ/, baix \ʝaˈɣaɾ\, austral \ʒaˈɣaɾ\
  • Etimologia: Del llatí plagāre ‎(«colpejar»).

VerbModifica

lla·gar trans. ‎(present llago, passat llagué, futur llagaré)

  1. nafrar, llagar, especialment provocat per un colp