llague

Potser volíeu: llagué

Català

Verb

llague

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de llagar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb llagar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb llagar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb llagar.

Miscel·lània

• Síl·labes: lla·gue (2)
• Anagrames: güella, güellà, llegau