lluíreu

Potser volíeu: lluireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ʎuˈi.ɾəw/, occidental /ʎuˈi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

lluíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de lluir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·í·reu (3)
• Anagrama: lliureu