lluir

Català

Rimes: -i(ɾ)
Homòfon: lluí
Etimologia: [1] Del llatí lūcēre, segle XIII. [2] Del llatí luere, segle XIV.

lluir intr., pron. ‎(pronominal lluir-se)

Resplendir, brillar, emetre llum.
«En vostre front serè hi lluu la Fe.» (Amand Lus i Bonet, Recull de poemes, 2012, L'Abadia de Montserrat, p. 280, ISBN 9788498835540)
(figuradament) Sobreeixir, distingir-se.
«Es neteja amb la màniga la suor dels llavis, just aquí on llueix una taca vinosa. És una taca de naixement.» (Victor Amela, El Càtar imperfecte, 2015, B de Books, ISBN 9788490194409)
(pronominal) Quedar bé en algun assumpte.
««L’octubre de 1880, en ocasió del quart aniversari de la fundació de la societat, Gaudí es llueix decorant la sala d’actes amb garlandes de flors i rams d’heures.» (Enric Tous Carbó, L'arquitectura i la vida, 2015, Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, p. 282, ISBN 9788498805901)

Tercera conjugació pura amb hiat entre el radical i la desinència, i formes incoatives quan s'empra figuradament

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet	lluïva	lluïves	lluïva	lluívem	lluíveu	lluïven	n-occ, alg
condicional	lluiriva	lluirives	lluiriva	lluirívem	lluiríveu	lluiriven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present		lluos	lluo				n-occ
imperfet	lluigués	lluiguesses	lluigués	lluiguéssem	lluiguésseu	lluiguessen
	lluïssi		lluïssi				sept, alg
	lluiguera	lluigueres	lluiguera	lluiguérem	lluiguéreu	lluigueren	val

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... lluït
perfet				havem	haveu		... lluït
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... lluir
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... lluir
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... lluït
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... lluït
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... lluït
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... lluït
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... lluït
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... lluir
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... lluir
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... lluït
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... lluït
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... lluït
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... lluït
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... lluït

Paradigmes de flexió: lluo, lluu, lluïm

Resplendir

Sobreeixir

Quedar bé

lluir trans.

Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: lluir