lluïra

Català

Verb

lluïra

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·ï·ra (3)
• Anagrames: llauri, llaurí, lliura, lliurà