lluís

Potser volíeu: Lluís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ʎuˈis/
• Rimes: -is

Verb

lluís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·ís (2)
• Anagrames: il·lús, sullí, ullis