lluo

Català

Verb

lluo

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de lluir.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb lluir.

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·o (2)
• Anagrames: llou ^(alfagrama), ullo