llufar-se

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎuˈfar.sə/
	balear /ʎuˈfaɾ.sə/, /ʎu.fərˈsə/
Occidental:	/ʎuˈfaɾ.se/

• Rimes: -aɾse
• Etimologia: De llufa, segle XVII.

Verb

llufar-se pron.

1. Fer-se llufes.

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	llufar-se			haver-se llufat
gerundi	llufant-se			havent-se llufat
participi	llufat, llufada, llufats, llufades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em llufo	et llufes	es llufa	ens llufem	us llufeu	es llufen
	em llufe						val
	em llufi						sept
	em lluf			ens llufam	us llufau		bal
imperfet	em llufava	et llufaves	es llufava	ens llufàvem	us llufàveu	es llufaven
passat simple	em llufí	et llufares	es llufà	ens llufàrem	us llufàreu	es llufaren
futur	em llufaré	et llufaràs	es llufarà	ens llufarem	us llufareu	es llufaran
condicional	em llufaria	et llufaries	es llufaria	ens llufaríem	us llufaríeu	es llufarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	em llufi	et llufis	es llufi	ens llufem	us llufeu	es llufin
	em llufe	et llufes	es llufe			es llufen	occ, bal
imperfet	em llufés	et llufessis	es llufés	ens lluféssim	us lluféssiu	es llufessin
		et llufesses		ens lluféssem	us llufésseu	es llufessen
	em llufàs	et llufassis	es llufàs	ens llufàssim	us llufàssiu	es llufassin	bal
		et llufasses		ens llufàssem	us llufàsseu	es llufassen	val, bal (1)
	em llufara	et llufares	es llufara	ens llufàrem	us llufàreu	es llufaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	llufa't	llufi's	llufem-nos	llufeu-vos	llufin-se
	–				llufau-vos		bal
	–		llufe's			llufen-se	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	m'he	t'has	s'ha	ens hem	us heu	s'han	... llufat
				ens havem	us haveu
passat perifràstic	em vaig	et vas	es va	ens vam	us vau	es van	... llufar
		et vares		ens vàrem	us vàreu	es varen
plusquamperfet	m'havia	t'havies	s'havia	ens havíem	us havíeu	s'havien	... llufat
passat anterior o perifràstic	m'haguí	t'hagueres	s'hagué	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren	... llufat
	em vaig haver	et vas haver	es va haver	ens vam haver	us vau haver	es van haver
		et vares haver		ens vàrem haver	us vàreu haver	es varen haver
futur perfet	m'hauré	t'hauràs	s'haurà	ens haurem	us haureu	s'hauran	... llufat
condicional perfet	m'hauria	t'hauries	s'hauria	ens hauríem	us hauríeu	s'haurien	... llufat
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	em vagi	et vagis	es vagi	ens vàgim	us vàgiu	es vagin	... llufar
	em vaja	et vages	es vaja	ens vàgem	us vàgeu	es vagen
perfet	m'hagi	t'hagis	s'hagi	ens hàgim	us hàgiu	s'hagin	... llufat
	m'haja	t'hages	s'haja	ens hàgem	us hàgeu	s'hagen
plusquamperfet	m'hagués	t'haguessis	s'hagués	ens haguéssim	us haguéssiu	s'haguessin	... llufat
		t'haguesses		ens haguéssem	us haguésseu	s'haguessen
	m'haguera	t'hagueres	s'haguera	ens haguérem	us haguéreu	s'hagueren
passat anterior perifràstic	em vagi haver	et vagis haver	es vagi haver	ens vàgim haver	us vàgiu haver	es vagin haver	... llufat
	em vaja haver	et vages haver	es vaja haver	ens vàgem haver	us vàgeu haver	es vagen haver

Paradigmes de flexió: em llufo, es llufa, ens llufem

Traduccions

Traduccions

• Anglès: fart ^(en)
• Castellà: ventosear ^(es), follarse ^(es)
• Francès: vesser ^(fr)

Miscel·lània

• Anagrames: esfullar, llufares

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot