luo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈlʊ.oː/
• Etimologia: [Verb-1] De l'arrel protoindoeuropea *lou- («rentar»). [Verb-2] De l'arrel protoindoeuropea *lewh₃- («separar»).

Verb-1

luō ‎(1a present^?), luis ‎(2a present), luere ‎(infinitiu), luī ‎(perfet)

1. rentar, jo rento
2. polir, jo poleixo

Derivats

lustrum

Verb-2

luō ‎(1a present^?), luis ‎(2a present), luere ‎(infinitiu), luī ‎(perfet)

1. alliberar
2. expiar

   Ex.: Mei peccati luo poenas. — (traducció:«Jo expio la meva falta.»)

Derivats

• luela
• solvō
• reluō