solvo

Llatí

solvō ‎(1a present^?), solvis ‎(2a present), solvere ‎(infinitiu), solvī ‎(perfet), solūtum ‎(supí)

desfer, dissoldre, fondre
Solvere nivem. ― Fondre's la neu.
deslligar, desfer, desembolicar
Solvere nodum. ― Desfer un nus.

Epistulam solvere. ― Trencar el segell que tanca una carta.
aclarir
Solvere ambiguitatem. ― Aclarir ambigüitats.
alliberar
«Vincti solvuntur.» (Ciceró, In Verrem, V, 12) ― Alliberar els encadenats.
descavalcar
«Equum solvere.» (Horaci, Epístules, I, 1, 8) ― Baixar del cavall.
aparellar, llevar l'àncora
Solvere navem. ― Aparellar el vaixell.
parir, donar a llum
Parturientem solvere. ― Donar a llum una embarassada.
trencar, separar
Amicos solvere. ― Trencar-se una amistat.
resoldre
Deliciis infantiam solvere. ― Resoldre els problemes de la infantesa amb carantoines.
complir una prometença,
Votum solvere. ― Complir amb un jurament.