magnetitze

Català

magnetitze

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de magnetitzar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb magnetitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb magnetitzar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb magnetitzar.