maligne

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/məˈɫiŋ.nə/
Occidental:	nord-occidental /maˈɫiŋ.ne/, valencià /maˈɫiɡ.ne/

• Rimes: -iɡne
• Etimologia: Del llatí malignus, segle XIV.

Adjectiu

maligne m. ‎(femení maligna, plural invariable malignes)

1. Propens a fer el mal, dolent.
2. (dit d'una malaltia o tumor) Que té capacitat de metastatitzar.

Derivats

• malignitat

Traduccions

Traduccions

• Anglès: evil ^(en), wicked ^(en)
• Castellà: maligno ^(es), malvado ^(es)
• Italià: malvagio ^(it)
• Portuguès: malvado ^(pt)

medicina

• Anglès: malignant ^(en)
• Castellà: maligno ^(es)
• Italià: maligno ^(it)
• Portuguès: maligno ^(pt)

Verb

maligne

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de malignar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb malignar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb malignar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb malignar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·lig·ne (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegilmn)
• Anagrama: malegin

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB