marbrara

Potser volíeu: marbrarà

Català

Verb

marbrara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marbrar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marbrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·bra·ra (3)
• Anagrama: arrambar