marraneges

Potser volíeu: marranegés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mə.rəˈnɛ.ʒəs/
	balear /mə.rəˈnə.ʒəs/, /mə.rəˈnɛ.ʒəs/
Occidental:	nord-occidental /ma.raˈne.ʒes/, valencià /ma.raˈne.d͡ʒes/

• Rimes: -ɛʒes

Verb

marraneges

1. segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de marranejar
2. (occidental, balear) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb marranejar

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·ne·ges (4)
• Anagrames: esgramaren, esgramenar, esmargenar, margenares