marranegés

Potser volíeu: marraneges

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mə.rə.nəˈʒes/
Occidental:	nord-occidental /ma.ra.neˈʒes/, valencià /ma.ra.neˈd͡ʒes/

• Rimes: -es

Verb

marranegés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb marranejar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb marranejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ra·ne·gés (4)
• Anagrames: esgramaren, esgramenar, esmargenar, margenares