margenares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mər.ʒəˈna.ɾəs/, occidental /maɾ.d͡ʒeˈna.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

margenares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de margenar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb margenar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ge·na·res (4)
• Anagrames: esgramaren, esgramenar, esmargenar, marraneges, marranegés