Català
Modifica

Oriental: /məˈði/
Occidental: nord-occidental /meˈði/, valencià /meˈðiɾ/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del castellà medir, segle XIX, cognat del català antic medir usat esporàdicament fins al segle XV.

VerbModifica

medir trans.

  1. (castellanisme) mesurar, amidar

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: medeixo, medeix, medim

VariantsModifica

  • midir (central, nord-occidental)

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: me·dir (2)
  • Anagrama: direm

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

medir

  1. amidar

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: \meˈðiɾ\
Americà: alt /meˈdiɾ/, baix \meˈðiɾ\

VerbModifica

medir ‎(present mido, passat medí, futur mediré)

  1. mesurar, amidar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: me·dir (2)