menara

Potser volíeu: menarà

Català

Verb

menara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb menar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb menar

Miscel·lània

• Síl·labes: me·na·ra (3)
• Anagrames: amaner, amaren, anarem, anàrem, arenam, emanar, manaré, manera