Potser volíeu: metjà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ˈme.d͡ʒə/, occidental /ˈme.d͡ʒa/
  • Rimes: -edʒa
  • Parònim: metxa
  • Etimologia: De metge amb pronúncia àtona contrastiva per gènere, habitual en occidental pels substantius invariables en -e o -a.

metja f. ‎(plural metges)

  1. (valencià) Forma alternativa de metge ‎(«metgessa»).

metja

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de metjar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb metjar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: met·ja (2)

Vegeu també

modifica
  • Obres de referència: DNV