midara

Potser volíeu: midarà

Català

Verb

midara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb midar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb midar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·da·ra (3)
• Anagrames: admira, admirà, amidar, marida, maridà, mirada