minvàreu

Potser volíeu: minvareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mimˈba.ɾəw/, balear /miɱˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /mimˈba.ɾew/
	valencià /miɱˈva.ɾew/, /mimˈba.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

minvàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de minvar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb minvar.

Miscel·lània

• Síl·labes: min·và·reu (3)
• Heterograma de 8 lletres (aeimnruv)
• Anagrames: numeravi, rumiaven