miràreu

Potser volíeu: mirareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈɾa.ɾəw/, occidental /miˈɾa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

miràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de mirar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·rà·reu (3)
• Anagrames: arrimeu, rauríem, rumiaré

Català antic

Verb

miràreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de mirar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de mirar