mirares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /miˈɾa.ɾəs/, occidental /miˈɾa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

mirares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de mirar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mi·ra·res (3)
• Anagrames: arrimes, arrimés, mariers, mirar-se

Català antic

Verb

mirares

1. segona persona singular (tu) del passat de mirar
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de mirar