mirrara

Potser volíeu: mirrarà

Català

Verb

mirrara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirrar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb mirrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mir·ra·ra (3)
• Anagrames: amarrir, arramir, arrimar