• Pronúncia(i): /ˈmɔr.bʊs/
  • Etimologia: De l'arrel indoeuropea *mer- («copejar, amassar»), que va donar també mordeo i marmor.

morbus n. ‎(genitiu morbī)

  1. malalt
    Ex.: in morbo esse (traducció:«estic malalta»)
    Ex.:"iam signa letalia in furoris morbo risum […]" (traducció:«aquests són els indicadors de la mort: riure de la malaltia […]»)[1]

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu morbus morba
Vocatiu morbus morba
Acusatiu morbus morba
Genitiu morbī morbōrum
Datiu morbō morbīs
Ablatiu morbō morbīs


Vegeu també

modifica
  1. Plini el Vell, Naturalis Historia, VII, 171