mordeo

Llatí

mordeō ‎(1a present^?), mordēs ‎(2a present), mordēre ‎(infinitiu), momordī ‎(perfet), morsum ‎(supí)

mossegar, jo mossego
«cannes mordere possunt» (Ciceró, Pro Roscio Amerino, 20,57)
Els gossos poden mossegar.
pessigar, penetrar
«mordebat fibula vestem» (Ovidi, Metamorfosis, 8.318)
El fermall pessigava la roba
colpir, inquietar, afectar, commoure
«valde me momorderunt epistolae tuae de Attica nostra» (Ciceró, Epistulae Ad Atticum, XIII, 12.1)
Les teves cartes, que parlen de la nostra estimada Àtica, m'han colpit.
penetrar, aclaparar, amordir, punyir
«matutina parum cautos jam frigora mordent» (Horaci, Saturae, 2)
Els freds del matí ja comencen a penetrar dins el cos