mundificar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mun.di.fiˈka/
Occidental:	nord-occidental /mun.di.fiˈka/
	valencià /mun.di.fiˈkaɾ/, /mun.di.fiˈka/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: mundificà
• Etimologia: Del llatí mundificāre, de mundus amb el sufix -ficare, «fer net», segle XIV.

Verb

mundificar trans.

1. (literari) purificar

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	mundificar			haver mundificat
gerundi	mundificant			havent mundificat
participi	mundificat, mundificada, mundificats, mundificades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mundifico	mundifiques	mundifica	mundifiquem	mundifiqueu	mundifiquen
	mundifique						val
	mundifiqui						sept
	mundific			mundificam	mundificau		bal
imperfet	mundificava	mundificaves	mundificava	mundificàvem	mundificàveu	mundificaven
passat simple	mundifiquí	mundificares	mundificà	mundificàrem	mundificàreu	mundificaren
futur	mundificaré	mundificaràs	mundificarà	mundificarem	mundificareu	mundificaran
condicional	mundificaria	mundificaries	mundificaria	mundificaríem	mundificaríeu	mundificarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	mundifiqui	mundifiquis	mundifiqui	mundifiquem	mundifiqueu	mundifiquin
	mundifique	mundifiques	mundifique			mundifiquen	occ, bal
imperfet	mundifiqués	mundifiquessis	mundifiqués	mundifiquéssim	mundifiquéssiu	mundifiquessin
		mundifiquesses		mundifiquéssem	mundifiquésseu	mundifiquessen
	mundificàs	mundificassis	mundificàs	mundificàssim	mundificàssiu	mundificassin	bal
		mundificasses		mundificàssem	mundificàsseu	mundificassen	val, bal (1)
	mundificara	mundificares	mundificara	mundificàrem	mundificàreu	mundificaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	mundifica	mundifiqui	mundifiquem	mundifiqueu	mundifiquin
	–				mundificau		bal
	–		mundifique			mundifiquen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... mundificat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... mundificar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... mundificat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... mundificat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... mundificat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... mundificat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... mundificar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... mundificat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... mundificat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... mundificat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: mundifico, mundifica, mundifiquem

Traduccions

Traduccions

• Castellà: mundificar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: mun·di·fi·car (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB