natura

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nəˈtu.ɾə/, occidental /naˈtu.ɾa/
• Rimes: -uɾa

Àudio: català oriental

(fitxer)

• Etimologia: Del llatí nātūra, segle XIV.
• Anagrames: truana, untara, untarà, uranat

Nom

na·tu·ra f. ‎(plural natures)

1. Conjunt de les coses existents i les lleis que les governen.

   A la natura impera la llei del més fort.

2. Principi constitutiu d'una cosa, allò en què consisteix el fons d'un ésser.

   Aquest home és de natura covard.

Derivats

• natural
• naturisme
• naturalitzar, desnaturalitzat

Compostos i expressions

• viure a la natura = viure fora de ciutat
• contra natura = aberrant

Sinònims

• naturalesa
• índole, mena

Traduccions

Conjunt de les coses existents

• Afrikaans: natuur ^(af)
• Albanès: natyrë ^(sq) f.
• Alemany: Natur ^(de)
• Anglès: nature ^(en)
• Àrab: طَبِيعَة‎ ^(ar) f.
• Armeni: բնություն ^(hy) ‎(bnutiun)
• Belarús: прыро́да ^(be) f. ‎(priroda)
• Bengalí: প্রকৃতি ^(bn)
• Búlgar: приро́да ^(bg) f.
• Castellà: naturaleza ^(es)
• Coreà: 자연 ^(ko) ‎(jayeon)
• Danès: natur ^(da) c.
• Eslovac: príroda ^(sk) f.
• Eslovè: narava ^(sl) f.
• Esperanto: naturo ^(eo)
• Estonià: loodus ^(et)
• Finès: luonto ^(fi)
• Francès: nature ^(fr)
• Gallec: natureza ^(gl) f.
• Georgià: ბუნება ^(ka) ‎(búneba)
• Grec: φύση ^(el) f. ‎(fissi)
• Grec antic: φύσις ^(grc) f. ‎(phúsis)
• Hebreu: טֶבַע‎ ^(he) m.
• Hindi: प्रकृति ^(hi) f.
• Hongarès: természet ^(hu)
• Ido: naturo ^(io)
• Irlandès: nádúr ^(ga)
• Islandès: náttúra ^(is) f.
• Italià: natura ^(it) f.

• Japonès: 自然 ^(ja)
• Jiddisch: נאַטור‎ ^(yi) f.
• Kazakh: табиғат ^(kk) ‎(tabïğat/tabigat)
• Kurd: sirişt ^(ku)
• Llatí: natura ^(la) f.
• Mongol: байгаль ^(mn)
• Neerlandès: natuur ^(nl) f.
• Noruec: natur ^(no) m.
• Occità: natura ^(oc) f.
• Polonès: przyroda ^(pl) f., natura ^(pl) f.
• Portuguès: natureza ^(pt) f.
• Romanès: natură ^(ro) f.
• Rus: приро́да ^(ru) f. ‎(priroda)
• Sànscrit: प्रकृति ^(sa) f.
• Serbocroat: при́рода ^(sh), priroda ^(sh) f.
• Suahili: mazingira ^(sw)
• Suec: natur ^(sv) c.
• Tadjik: табиат ^(tg)
• Tagal: kalikasan ^(tl)
• Tai: ธรรมชาติ ^(th)
• Tàmil: இயற்கை ^(ta)
• Tàtar: табигать ^(tt)
• Turc: tabiat ^(tr)
• Txec: příroda ^(cs) f.
• Ucraïnès: приро́да ^(uk) f. ‎(priroda)
• Urdú: فطرت‎ ^(ur) f.
• Uzbek: tabiat ^(uz)
• Vietnamita: ngoài trời ^(vi)
• Xinès: 自然 ^(zh) ‎(zìrán)

Principi constitutiu d'una cosa

• Alemany: Natur ^(de)
• Anglès: nature ^(en)

• Castellà: naturaleza ^(es), natura ^(es)
• Francès: nature ^(fr)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, Optimot
• natura. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /naˈtu.ɾa/
• Etimologia: Del llatí nātūra.

Nom

na·tu·ra f. ‎(plural naturas)

1. natura

Sinònims

• naturaleza

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /naːˈtuː.ra/
• Etimologia: De nascor

Nom

nātūra f. ‎(genitiu nātūrae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nātūra	nātūrae
Vocatiu	nātūra	nātūrae
Acusatiu	nātūram	nātūrās
Genitiu	nātūrae	nātūrārum
Datiu	nātūrae	nātūrīs
Ablatiu	nātūrā	nātūrīs

1. natura