natura
CatalàModifica
- Pronúncia: oriental /nəˈtu.ɾə/, occidental /naˈtu.ɾa/
- Rimes: -uɾa
- Etimologia: Del llatí nātūra, segle XIV.
- Anagrames: truana, untara, untarà, uranat
NomModifica
na·tu·ra f. (plural natures)
- Conjunt de les coses existents i les lleis que les governen.
- Ex.: "A la natura impera la llei del més fort."
- Principi constitutiu d'una cosa, allò en què consisteix el fons d'un ésser.
- Ex.: "Aquest home és de natura covard."
DerivatsModifica
Compostos i expressionsModifica
SinònimsModifica
TraduccionsModifica
Conjunt de les coses existents
|
|
Principi constitutiu d'una cosa
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- natura. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
- Obres de referència: DIEC, Optimot
CastellàModifica
- Pronúncia: /naˈtu.ɾa/
- Etimologia: Del llatí nātūra.
NomModifica
na·tu·ra f. (plural naturas)
SinònimsModifica
LlatíModifica
- Pronúncia: /naːˈtuː.ra/
- Etimologia: De nascor
NomModifica
nātūra f. (genitiu nātūrae)
1a declinació -a, -ae | ||
Cas | Singular | Plural |
Nominatiu | nātūra | nātūrae |
Vocatiu | nātūra | nātūrae |
Acusatiu | nātūram | nātūrās |
Genitiu | nātūrae | nātūrārum |
Datiu | nātūrae | nātūrīs |
Ablatiu | nātūrā | nātūrīs |